Medicina i Història

Compartir

Medicina i Història

METGES DE TARRAGONA


I.- EPOCA ROMANA
ANTONIO MUSA

Cayo Julio Cesar Augusto, va viure a Tàrraco, on va iniciar els consulats 8 i 9, els dels anys 26 i 25 a. de Crist i on va rebre ambaixades de les llunyanes terres de l'Índia i Partia i on va ser coneixedor del gran poema èpic de Virgilio.

La ciutat era la Capital de la Hispania Citerior, des de l'any 27 a C. per decisió de l'Emperador i un centre administratiu d'alt nivell, i es va convertir en una de les ciutats més importants de la Mediterrània.

Sabem que el primer emperador arribà a Tàrraco molt malalt, després de les guerres Càntabres. Com a conseqüència de la "guerrilla" càntabra, es va complicar la seva insuficiència hepàtica, sent tractat pel metge Antonio Musa, al que va convertir en el seu metge de cambra, concedint-li la llibertat i la ciutadania romana. S'explica que la notícia de la seva mort en la Imperial Tarraco va recórrer tot l'Imperi, no va ser així i aquí Augusto, gràcies a les cures del seu metge de cambra es va recuperar de la malaltia hepàtica que li afligia, gaudint de la literatura, del clima de Tàrraco i segons Séneca el Retor, gaudint del plaer de les actuacions, en els judicis orals, d'un advocat tarragoní anomenat Gavio Silón. 

TIBERI CLAUDI APOLINAR (s. I-II d. C.)

Com a contribució de la paleontologia a la Història de la Medicina. Campillo i Tarrats (1991) vam tenir l'oportunitat d'estudiar les despulles del metge tarraconense de l'època romana Tiberius Claudius Apollinaris (segles I-II).

Com era habitual durant l'imperi romà, el nostre metge era un llibert d'ascendència grega. L'estudi antropològic de les despulles era compatible amb el bust que hom li atribueix, de manera que és probable que aquest es tracti de l'efígie més antiga coneguda d'un metge hispànic.
II.- SEGLE XIV

MIQUEL MEDICI. 1365

Natural de Reus, era metge i cirurgià i exercí a Tarragona de 1365 a 1367. 


BERTRAN MAYOLA. 1369-1374

Contractat per l'Arquebisbe Pere de Clasqueri. 


MESTRE SALOMÓ. 1374

Possiblement el primer metge que atengué l'hospital de la ciutat. 


BERENGUER FERRER. 1383

Metge de la ciutat amb un sou de 50 lliures anuals, pagats a terços. 


TOMAS GUAIX (o CAIX). 1383-1430

Metge de la ciutat i de la Capital. Consta que era "metge de Física". En finalitzar el seu contracte amb la ciutat va seguir practicant exercici lliure. 


PERFECTE CAP. 1383-1388

Metge jueu, enamorat de la seva professió i desinteressat. Va servir a la població i vivia en la pobresa. 


GUILLEM ÇA FABREGA. 1387-1388.


Metge de gran renom, doncs va conseguir que el municipi li fixés un sou doble del que s'acostumava a donar. Era expert en arts i medicina. 


BERENGUER DE CAMPGALÍ. 1388

En trobar-se Tarragona sense metge i sabent que Berenguer estava disposat a venir a Tarragona, els cònsols li van oferir 50 lliures anuals. 


ARNAU FOLGUER. 1391-1402

Contractat per 30 lliures anuals. El metge va acceptar l'oferta i serví a Tarragona fins el 1402.

III.SEGLE XV

ASTRUCH BONJUHA BARÓ. 1403-1409

Metge jueu, pensionat amb 20 lliures anuals. Servi a la ciutat a satisfacció, millorant-li el sou. Tenia entre les seves qualitats la de millorar les seves qualitats i ampliar els seus coneixements. El 1405 va demanar permís per ser fora un hivern per tal de assistir a unes classes, comprometent-se a deixar en el seu lloc al seu pare, que tanmateix era metge. 


FORT MARTÍ. 1404

Batxiller en Arts i Medicina, va venir de Lleida a Tarragona a exercir. 


JOAN PAGÉS. 1406-1408

Contractat per vint-i-cinc lliures anuals. El 1408 va canviar de residència. 


PERE MIRALLES. 1408-1419

Contractat en substitució del metge Pagés, pel mateix sou. 


LUÍS DE GERONA. 1414

Metge jueu, que abans de ser convers es deia Astruch Leví i tenia propietats a Mora. 


FRANCISCO BERTRAN. 1414-1417

Metge jueu convers, que es deia Samuel Nageri. Sembla ser que venia de València.

GUILLERMO MONTSERRAT. 1419-1456

Va ser un bon metge de manera que va ser contractat per la comunitat de Poblet. La ciutat va defensar el seu dret i evità la seva marxa. El seu prestigi era tant que quant va demanar a la Ciutat que es perseguís l'intrusisme professional, immediatament es van prendre les mesures oportunes. 


ALBERTO DE PODIO. 1446

Mestre en Medicina. 


PEDRO NOGUERS. 1468-1469

Sembla que era un bon metge. Donada la situació de pobresa de la ciutat, en lloc de sou se li va oferir "franquícia de pa, vi i carn", per ell i la seva família. 


JUAN PERNAY. 1472

Contractat per la ciutat per vint lliures any. 


GABRIEL CALASEYT. 1472-1479

Va aparèixer a Tarragona al bell mig d'una epidèmia. Per falta de recursos se li va assignar una franquícia de pa,vi i carn. Més tard se li assignà una pensió de quinze lliures any. Morí a Tarragona el 1479. 


MAESTRO BENJUHA. 1477-1478

Exercí a Tarragona. Va ser contractat pels jurats de Reus, on acudia un dia a la setmana. Era juez. 


PEDRO SERRA. 1480

Mitjançant la intervenció de l'Arquebisbe, es cerca un bon metge. Va ser contractat concedint-li les franquícies acostumades. 


GUILLEM DE PEDRALBES. 1490-1493

Pensionat amb quinze lliures anuals.

IV.-SEGLE XVI

BARTOLOMÉ ALCALIS. 1521-1526

Metge nomenat per la capital amb un sou de trenta lliures anuals. 


LLUÍS LIULA. 1521-1558

Mestre en Arts i en Medicina. Residia a Montblanc. Va ser nomenat per la capital i es traslladà a Tarragona. El seu sou era de vint-i-cinc lliures (amb caràcter vitalici) i vint lliures més en cas d'epidèmia. 


BENEDICTO BARENYS. 1525-1557


Substitut de Liula. Va ser contractat per la capital pel mateix sou (Vint-i-cinc lliures de pensió vitalícia). 


LLUIS J. LIULA. 1558-1598

Fill de Lluís Luila. Va ser escollit metge de Tarragona, per a ocupar la plaça que havia deixat vacant el seu pare. Intervingué activament en la vida de la ciutat de la que en va ser Cónsol. Membre de la comissió que es va encarregar de vendre l'edifici de l'Hospital vell de Santa Tecla. 


MARCO BERTRAN. 1561-1592

Nomenat metge de la capital el 1561, exercí el càrrec fins la seva mort el 1592. 


JERONIMO CITGES. 1561

Contractat el 1561, va morir l'any següent. 


FRANCESC BERTOMEU. 1591-1599

Cónsol "en cap", va ser contractat com a metge per la mort de Bertran. El 1595 va ser nomenat per a formar part de la Real Camera. 


GABRIEL FERRER. 1598

Nomenat per a substituir a Lluís j. Liula. 


DOCTOR FERRAN. 1599

Nomenat per a susbstituir el metge Bertomeu, a la seva mort. 

V.-SEGLE XVII

JUAN P. HORTONEDA. 1608-1635

Magnífic metge fill de Pedro Hortoneda, el 1635 va prestar el seus serveis a la capital. 


JACOBO PONTARRO. 1614-1625

Metge que visitava els pobres dels hospitals. 


DOCTOR ROCAMORA. 1614

Era metge de la capital, va morir al 1614 i va viure a Riudecols. 


DOCTOR TOLRÀ. 1614

Nomenat per a substituir el metge Rocamora. 


NICOLÁS JOVER. 1615-1626

El 1615 assistia els pobres de l'hospital i el 1625 va substituir a Jacobo Pontarro.

JAIME GARAU. 1611-1636

A la mort del metge Jover, l'administrador de l'hospital el va nomenar metge del centre. L'any 1628 i 1634 va ser cònsol (en cap). L'any 1636 era l'administrador de l'hospital. 


AGUSTÍN GATELL. 1626-1648

El 1626 va substituir el metge Nicolás Jover a l'hospital. 

DOCTOR GERONA. 1626-1635

L'any 1626 va acompanyar el metge Garau en una visita d'inspecció sanitària a Riudoms. L'any 1635 va ser nomenat per substituir el doctor Hortoneda. 


JUAN CASTELLÓ. 1647-1651

Metge de la capital al 1647, anys després va ser substituit pel metge Gisbert per negar-se a visitar un escolà empestat. 


LORENZO NOGUÉS. 1631-1651

Cònsol en cap en 1649 L'any 1651 va ser nomenat metge de la capital. 


GABRIEL PUJOL. 1651

Atenia tots aquells malalts que no tenien metge i romania aïllat amb ells. 


VICENTE FALCONER. 1654-1693

L'any 1654 va formar part d'un grup que decidia sobre les epidèmias. L'any 1659 va ser cònsol en cap. 


JOSÉ FERRER. 1653-1696

Conjuntament amb Vicente Falconer formà part de la comissió del morbo pel 1654. L'any 1657 va ser nomenat doctor en medicina per tal de reconèixer i informar de l'estat de les persones que hi havia en dues galeres ancorades a Salou. L'any 1661 va marxar a Valls, el 1672 va ser nomenat ciutadà honrat de Barcelona i cònsol en cap, també el 1679. El 1673 va ser substituït del seu càrrec com a metge de la capital. 


AGUSTIN BORRÁS. 1693-1711

Metge a mitjans del segle XVII exercint com a cirurgià, a la mort del metge Falconer va ser escollit metge de la capital. El 1699 fou cònsol en cap, el 1702 va ser nomenat ciutadà honrat de Barcelona i el 1711 va ser de nou cònsol en cap. 


DOCTOR MESTRE. 1693

Va ser nomenat metge el 1696 


DOCTOR OLLER. 1696

Metge el 1696, en faltar uns dels metges que atenia els canonges i familiars. 

PERE VIRGILI I TAUBÍ (1699-1776)

Va ser el primer baró de la familía Virgili. Va estudiar medicina a Montpellier i va exercir de cirurgià a l'hospital de Tarragona.

Ja com a metge militar, i per encàrrec de l'Armada Espanyola, fundà en Cadis el 1748 el Reial Col•legi de Cirurgians.

Va ser la primera escola de cirurgia a Espanya amb un pla d'estudis de 3 anys, formant cirurgians amb coneixements de cirurgia general i d'altres especialitats quirúrgiques.


 



VI.- SEGLE XVIII



ANTONI GIMBERNAT I ARBOÇ (1734-1816)


Nascut a Cambrils. Estudià Filosofia a la Universitat de Cervera.

Després de finalitzar els estudis i amb el títol de batxiller en arts, l'any 1756 viatjà a Cadis per continuar la seva formació en el Reial Col•legi de Cirurgia creat per un altre català, en Pere Virgili, així que sembla que no ingressà en el Col•legi fins al 1758.

A Cadis Gimbernat destacà especialment en Anatomia i Dissecció; aquesta preferència es resumeix en una de les seves sentències preferides: "El meu autor favorit és el cadàver".





VIII. SEGLE XIX

• METGES I CIRURGIANS QUE TENIA LA CIUTAT DE TARRAGONA DURANT EL SETGE FRANCES I ASSALT FINAL 1811.

CARLES NOGUÉS I PEDROL.
Nasqué a Santa Coloma de Queralt. Metge destacat a la guerra del Roselló.

BENITO CORBELLA I SONDEVILA.
Metge de l’hospital de Sta. Tecla. Vivia al Pla de la Catedral, en concret al nº 3.

MANUEL DALMAU I MAGNIFICH.
Metge destacat de la sanitat local de Tarragona. La seva intervenció va ser decisiva per preveure i per tant evitar una nova epidemia entre 1810 o 1811.

FRANCESC BAHI I FONSECA.
Metge consultor de l’exèrcit del Principal. Participà a la guerra del Roselló.

JOSEP MARTÍ.
Metge destacat que participà en diverses comissións de caire polític-social. Va viurte a la Baixada Peixateria,nº 20.

FRANCESC SANPONS I ROCA.
Destaca per haber instal•lat Hoaspitals militars de campanya on convinguesin.
Personatge destacat de la medicina catalana.

PERE VILANOVA.
Metge de l’hospital de Santa Tecla de molt prestigi a Tarragona. Residí al carrer Portella nº5.

TOMAS VENTOSA.
Va viure al carrer de les Montges Descalces,nº 14.

JOSEP CANET I PONS.
Metge de l’Hospital de Santa Tecla en dues ocasións. Va escriure “Enfermedades del Ejército y del Pueblo”, memoria referent a l’epidemia de 1809 a Tarragona.

SEBASTIÀ TRUCH.
Va exercir durant molts anys a Tarragona. Vivia al carrer Granadanº 12. En finalitzar la Guerra de l’Independencia va sol•lixcitar plaça de metge numerari de l’Hospital de Santa Tecla i no la obtingué.

JOAN FERRE.
Fou metge de l’Hospital de Santa Tecla. Consta que fou l’encarregat dels pobres malalts durant el periode de 1810 a 1812. Visqué a la Rambla nº 63.

ANTONI SAN GERMAN.
Cirurgià Major del Principal. Molt prestigiat a Tarragona.

FRANCESC ALSINA.
Cirurgià amb residencia al carrer Miser Sitges nº 5.

JAIME PERCET.
Cirurgià molt destacat de la Ciutat. Metge de l’Hospital de Santa Tecla. Amic personal de n’Antoni Martí i Franqués. Va viure al carrer Cuirateries Velles nº 8.

JOSEP M. CAPDEVILA I AVILA.
Fou primer ajudant de cirurgia de l’exercit i Cirurgià Major de l’Hospital Militar de Tarragona. Va escriure el seu “Aviso Patriotico-Politico-Mèdico” sobre l’epidemia del 1809 de Tarragona.
Va viure a la casa de la Rambla nº27.

IX.- SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

JAUME FERRAN I CLUA. (1851-1929)

Nascut a Corbera d'Ebre, fill del metge del poble. Estudia en el Col.legi de Sant LLuis de Tortosa i el Batxillerat a Tarragona. Es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1873.

S'estableix com a metge a Tortosa dedicant els seus primers anys a l'estudi del tracoma.

El 1878 concep la primera idea sobre el microtelèfon i aconsegueix unir telefònicament, amb aparells per ell construïts, el seu despatx amb l'observatori de l'Ebre a Roquetes prop de Tortosa.





X.- SEGLE XX



Dr. Josep Adserà i Martorell
Especialista en l’Aparell Digestiu i Endocrinologia
Estudis universitaris
1. Estudis Universitaris de medicina i cirurgia en la Universitat de Barcelona (1943-1949)
2. Grau de Llicenciatura amb la qualificació d’excel•lent, obtinguda en la pròpia universitat, 29 de setembre de 1979.
3. Doctorat en medicina i cirurgia amb la qualificació d’excel•lent, títol també obtingut en la Universitat de Barcelona. Tema. L’epidèmia de Tarragona de l’any 1809 i el seu entorn històric en el Principat de Catalunya. La malaltia dominant va ésser la febre carcerària.
4. Metge especialista en aparell digestiu i endocrinologia i nutrició per la Universitat de Barcelona.

Exercici Professional de la medicina
1. Exercici de la medicina en les especialitats d’aparell digestiu, i endocrinologia i nutrició.
2. Exercici lliure i metge de la Seguretat Social, i de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
3. Metge de la Seguretat Social des de 1950 fins a la seva jubilació l’any 1990, després de 40 anys de servei

Gerència Hospitalària
1. Director Gerent de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, l’1 de gener de 1968
2. Diploma per la Direcció General de Sanitat en Direcció i Administració Hospitalària. Curs intensiu celebrat en la Universitat “Menéndez y Pelayo” de Santander, any 1969.
3. Disposa de molts diplomes per l’assistència i participació a Congressos d’Història de la Medicina i Direcció-Administració Hospitalària.
4. Promoure i executar l’ampliació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Aquestes obres van començar l’any 1975.
5. Promoure la gran ampliació del cementiri (1991)
6. President del Comitè Executiu dels actes que van tenir lloc amb motiu del IV Centenari de la nova ubicació de l’Hospital. Anys 1980-1988
7. “Publicacions en premsa sobre qüestions mèdiques i històriques en general, i en particular sobre la història de l’Hospital. Entre altres cal destacar la del dia 12 de juny de 1952, la del 29 de juliol de 1955, la del 30 de juliol de 1955, la del 21 de març de 1971, la del 25 d’agost de 1974 en el diari de Tarragona, i la del 4 de setembre de 1969 en la revista Claxon.

Professor de la Universitat de Barcelona
1. En l’extensió universitària de la Facultat de Medicina de Reus, des del curs 1982 fins el 1988. Assignatura Història de la Medicina.
2. Concessió i lliurament pel Rector Senyor Bricall, de la medalla de plata de la Universitat, amb motiu d’arribar a la jubilació. Acte solemne que va tenir lloc a Tarragona, el 18 d’octubre de 1988.
3. Formar part d’alguns tribunals de tesis doctorals.

President de Congresos de medicina celebrats a Tarragona
1. President del VII Congrés Nacional de Gerentologia, any 1974.
2. President del Comitè Local de IV Congrés d’Història de la Medicina Catalana, any 1985, celebrat a Poblet i a Tarragona
3. President del VII Congrés d’Història de la Medicina Catalana, any 1992.
4. Assisteix a molts congressos d’Història de la Medicina i Direcció Hospitalària, presentant sempre algunes comunicacions que foren publicades.

Vida Col•legial. Col•legi de Metges de Tarragona
1. Vocal electe representant als metges lliures, 17 d’octubre de 1957
2. Vicepresident electe, 16 de juny de 1967
3. Vicepresident (reelegit), 5 de desembre de 1973
4. Promoure la retolació de carrers de la ciutat a distingits metges tarragonins. En el 1969, al Dr. Joan Mallafré, i en el 1989 al Dr. Battestini
5. Promotor i primer director del Boletín Oficial del Colegio de Médicos de Tarragona, juny de 1968
6. Assisteix com a representant del Col•legi de Metges de Tarragona a moltes reunions de caràcter regional i nacional.

Docència sobre Seguretat i Higiene en el Treball
Professor especial numerari de l’Escola de Maestria “Conde de Rius” de Tarragona, en l’assignatura “Seguridad e Higiene en el Trabajo y Organización Industrial”
1. Octubre de 1961, de conformitat amb la direcció del centre, seguint les instruccions dictades, fou nomenat professor especial interí de “Seguridad en el Trabajo y Organización Industrial”.
2. Octubre de 1962, nomenament de professor especial de Seguretat en el Treball i Organització Industrial, per haver aprovat el concurs de mèrits i examen d’aptitud convocat el 2 de desembre de 1963 (BOE de 17 de febrer de 1965, pàg 17.984)
3. 22 de setembre de 1968, fou nomenat cap del gabinet mèdic de l’Escola de Maestria Industrial “Conde de Rius” de Tarragona
4. 31 de maig de 1973, vocal del tribunal de Maestria Industrial, branca d’Enologia.
5. 16 de Febrer de 1974, és nomenat professor especial de Seguretat en el Treball i Organització industrial, com a resultat del concurs-oposició restringit convocat per O.M. de 12 de març de 1973 (BOE de 30 de març de 1974 pàg. 6.542)

En el 1983 va cessar per excedència voluntària, després de 22 anys de Server docent en l’Escola de Maestria “Conde de Rius” de Tarragona.

Altres activitats
1. President del Comitè Executiu per a la reconstrucció del Santuari a la Verge del Loreto de Tarragona, any 1955.
2. Secretari de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, any 1959
3. Promoure el Primer Centenari de la Rambla de Tarragona, any 1954. Premiar amb el guardó especial dels Jocs Florals celebrats a Tarragona l’any 1954, per la seva monografia Història de la Rambla de Tarragona, de 25 d’agost de 1954.
4. Pregoner oficial de les festes de Santa Tecla, organitzades per l’Ajuntament de Tarragona, acte que va tenir lloc al saló de sessions de la Corporació Municipal del 22 de setembre de 1977.
5. Promoure l’Associació d’Amics de Scala Dei, el 28 d’octubre de 1955.
6. President de “Cáritas Diocesana” el 20 d’octubre de 1967.



Dr. Salvador Amigó i Mañé (1914-1990)
Especialista en Oftalmologia

Va néixer el 22 de juliol de 1914 en el núm. 59 de l’antiga Rambla San Carlos avui dia Rambla Vella. Va realitzar els estudis de primària Col•legi Saavedra i posteriorment va estudiar batxillerat en l’Institut Martí Franquès. Fou en l’any 1932 quan és va matricular en la facultat de Medicina de Barcelona. En el curs acadèmic 33-34 es trasllada a estudiar a la Facultat de Saragossa, havent d’interrompre els seus estudis per el inici de la guerra civil . Fou durant l’any 1936 quan va realitzar el seu primer contacte amb malalts com a practicant en un hospital de guerra. Reinicia els estudis al finalitzar la guerra i es llicencià en Medicina i Cirurgia per la facultat de medicina de Saragossa en l’any 1940. La seva formació acadèmica i la seva especilització en oftalmologia, va ser realitzada en els equips i sota la tutela dels doctors Arruga i Barraquer en Barcelona, estant en l’any 1941 com a metge assistent en la Clínica oftalmològica de l’ Hospital de Sant Pau i la Santa Creu en Barcelona. El 30 de Març del 1942 es col.legià al col.legi de metges de Tarragona.
Les seves estades següents foren:
1942 - Metge Assistent en la clínica del Dr. Arruga .
1942 - Inicia la seva activitat mèdica privada a la seva consulta del carrer del Hospital núm. 22 (actualment carrer Compte de Rius). Traslladant-se posteriorment a la plaça Verdaguer núm. 10 fins la data de la seva mort. 
1943- Metge assistent en la Clínica del Dr. Barraquer .
1944 .- Oftalmòleg dels Serveis de la Clínica “Assistencial quirúrgica del Dr. Monegal S.A. de Tarragona fins 1967.
1945.- Membre numerari de la Societat Oftalmológica Hispano –Americana.
1946 .- El 21 de setembre contrau matrimoni amb Isabel Garcés Cortés a Saragossa, instal•lant-se el matrimoni a Tarragona.
1948 .- Membre fundador de l’Institut Dr. Barraquer en Barcelona.
Membre de la junta de govern del mateix Institut.
1952.- Diplomat per la facultat de Medicina de Barcelona en el curs de Perfeccionament Oftalmològic.
• Diplomat en patologia estrabisme, per l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. (Servei de Oftalmologia).
1954.- Nomenament d’oftalmoleg (primer grup) del Sistema públic de Salut. 
1960.- Diplomat en tracomatologia, por la facultat de medicina de Barcelona.
1962.- Diplomat en traumatologia ocular i oftalmologia laboral per la facultat de Medicina de Barcelona i la “Escuela Nacional de Medicina del Trabajo”.
1964.- Diplomat en dermo-oftalmologia, per la facultat de Medicina de Barcelona (servei d’Oftalmologia i Escola professional de Dermatologia).
1965.- Oftalmòleg de l’Hospital de San Pau i Santa Tecla.
1966.- Diplomat en tumors oculars per la facultat de Medicina de Barcelona.
1968.- Membre de la Societat Americana d’Oftalmologia i optometria.
Professor de l’escola d’infermeria de l’Hospital de San Pau i Santa Tecla.
Metge oftalmòleg de la Mútua de Accidentes del Treball de Tarragona . 
1973.- Organitzador i moderador del Congrés oftalmològic efectuat en Tarragona per l’Associació de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears .
1989.– Nomenat membre honorífic de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. 
Va morir el 7 de Abril de l’any 1990. 



Dr. Rafel Albiol i Higuer (1912 -
Especialiste en Dermatologia i Medicina de l’Esport

El Dr. Albiol va néixer a Peñíscola, l’any 1912, fill del farmacèutic de Constantí i de la seva esposa, natural de Tortosa.
Cursà els estudis de batxillerat a l’Institut de Tarragona, ingressant el 1929 a la Facultat de Medicina de Barcelona, acabant la carrera el 1934, als 22 anys.
Compleix el servei militar a Burgos (Sanitat Militar), on aprofita per a fer el Doctorat, obtenint-lo per la Universitat de Madrid.
El 1935 obté el títol d’inspector Municipal de Sanitat, atorgat per la Generalitat de Catalunya, començant a treballar interínament a Montblanc, per a finals d’any passà a exercir a Vilallonga, Rourell, la Masó i el Milà, on romandrà 18 anys.
No obstant entre el 36 i el 39, i com a metge militar, és destinat a la columna internacional Pablo Iglesias, un cop passat a zona nacional és nomenat metge responsable de la dermatologia militar en el front de Madrid i finalment a l’hospital de dermatologia i venereologia de la capital, des d’on passa a petició pròpia a l’hospital militar de Tarragona. 
En implantar-se el SOE, es trasllada definitivament a Tarragona on exerceix com especialista en dermatologia des del 1955 fins a la seva jubilació en complir els 70 anys.
Com a dermatòleg reconegut, cal destacar la seva participació en l’organització del VI Congrés Iberolatinoamericano de Dermatologia a Barcelona el 1967 i el mundial de Rio de Janeiro de 1974.
En la seva vida no professional, va ser un destacat amant dels esports: ciclisme, futbol (Fundador i president del CF Vilallonga, metge del Club de patinatge de Vilallonga, metge de la Federació catalana de futbol i del Nàstic), així com metge de la Societat d’exploracions submarines. 
El 1964 va obtenir el títol de metge especialista en medicina de l’esport. (tot un pioner).
Va ser fundador i president de l’Associació d’antics alumnes de batxillerat dels Instituts de Tarragona. 
Tanmateix va ser fundador i membre directiu de l’Associació de pares d’alumnes, organitzant i donant conferències sobre temes mèdics tan actuals ara i avançats per a l’època, com la sexologia i la prevenció de les drogues als alumnes de l’institut. 



Dr. Jaume Sentís i Anfruns (1906-1999)
Especilista en Obstetricia i Ginecologia

Jaume Sentís Anfruns nasqué a Barcelona el 10/10/1906 i morí a Tarragona el 15/10/1999. Els seus dos avis eren metges, un a Riudoms i l’altre a Barcelona.

Estudià el Batxillerat al Escolapis del carrer Diputació de Barcelona i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. Es llicencià l’any 1929 i restà dos anys aprenent l’especialitat d’Obstetrícia i Ginecologia com a Metge Intern de l’Hospital Clínic, a la Càtedra del Professor P.Nubiola, a qui sempre considerà el seu mestre i amb qui mantingué amistat fins a la seva mort.

El 1931 s’establí a Tarragona amb exercici lliure i com a metge de l’Hospital de Santa Tecla fins que l’any 1937, en plena revolta militar, hagué de fugir a França al sentir-se perseguit. D’allí fou deportat a l’Espanya franquista on s’enrola com Alferes Metge. Tornà a Tarragona el gener de 1939 ja casat amb Teresa Bonet Musté, amb qui tingué tres fills.

Els anys 1940 i 1941 tragué respectivament les oposicions a Maternòleg de l’Estat, podent triar la plaça de Tarragona, i de Director de la Maternitat Provincial. Les dues places les cobrí fins la seva jubilació l’any 1976. Posteriorment guanyà per concurs la plaça de Ginecòleg del SOE, tasca que inicialment desenvolupà a casa seva, després a l’edifici del carrer Cañellas i finalment a l’edifici de l’Hospital Joan XXIII fins a la seva jubilació.

Durant tota la seva vida professional presta els seus serveis com a obstetra i ginecòleg a l’Hospital de Santa Tecla, on fou Professor de l’Escola d’Infermeria des de la seva fundació fins la seva clausura.

Fou Vicepresident del Col•legi de Metges durant una legislatura i membre de la Comissió Deontològica.

Gran aficionat a la nàutica i a la pesca obtingué el títol de Patró de Iot amb més de 60 anys. També fou fundador i primer President del Club de Lions de Tarragona, a més de Vicepresident del Club Nàutic.

A la seva mort ha deixat una nissaga de ginecòlegs a Tarragona, formada per dos fills i un net.






Dr. Miquel Aleu i Padreny (1910-
Metge de capçalera


Nasqué a Constantí on el seu pare exercia como a metge, el dia 7 de juny del 1910. 
Estudià el batxillerat a Tarragona e va fer Medicina a la Facultat de Medicina de Barcelona i havia grans professors com Dr. Oliver Aznar y Martínez Vargas, els Drs. Serés, Gil Vernet, Ferrer i Cagigal, Pi i Suñer, Bellido, Pere Nubióla, Jaume Peyrí, Agustí Pedro-Pons, Joaquim Trias-Pujol Casadessus, Bartrina. De entre ells els millors, segons el propi Dr. Aleu foren, Nubiola, Ferrer i Cajigal, Joaquim Trias Pujol i Bartrina junto a Martínez Vargas, que tant sols ho fou un trimestre per jubilació. 
S’establi com a metge de medicina general a Tarragona el dia 1 de gener del 1934 i on va exercir durant 56 anys. Va ser metge de las Germanetes dels pobres de la Creu Roja i durant 50 anys fou metge del Seminari diocesà.

Fou president de la R.S. Arqueològica Regidor de l’Ajuntament de Tarragona de 1955-1962 sent Alcalde en Rafel Sanromá.  

A l’ Ajuntament, realitza la obra mes amplia en la urbanització del barri de Torreforta, que ja estava edificat però sense serveis. Coincidí la seva entrada a l’ Ajuntament amb la inauguració de la U. Laboral i la C. Residencial. 

Fou Diputat Provincial, pel terç Corporatiu, a proposta del Col•legi de Metges.
Tanmateix es crearen les Escoles de minusvàlids a Tarragona.

S’aconseguí la devolució a la Diputació del Preventori de la Savinosa.

Fou Secretari de la Junta de Museus, durant mes de 20 anys i va tenir que actuar como a forense, durant la guerra la postguerra, amb el que axó suposava, en aquells temps de tenir que presenciar els afusellaments i practicar les autòpsies.

Es jubilà en complir els 70 anys, però continuà execrin la professió fins a complir els 80 anys.

Aficionat i molt a l’arqueologia i enamorat de Tarragona, ha escrit mes de quaranta títols en llibrets, encara inèdits on ha plasmats els seus treballs sobre el Circ Roma, la Muralleta, les Termes Romanes, que junt a la Cloaca Màxima, se descobriren els Banys Romans. 
Mes llibres sobre les Places de Tarragona, les Fuents de Tarragona, així como sobre l’aigua de Tarragona, el pou medieval de la Plaça de la Font, els camins antics de Tarragona, etc.
Tanmateix ha escrit nombrosos articles sobre estos motius diversos així com cartes al Director, al Diari de Tarragona, 20 llibres jocosos sobre Reus i uns quants mes sobre Tarragona. 
En total uns 160 volums.

El seu volum preferit i tal vegada el mes conegut, es el de les “Receptes del metge Aleu”.
Avui dia i afortunadament segueix escrivint.




 

Dr. Fernando Salvador Gonzalez (1915-
Metge Reumatòleg
Nascut a Barcelona el 8 de novembre de 1915 i jubilat a Tarragona el 8 de novembre de 1985.
Estudis de Medicina en Barcelona (Hospitals Clínic i S. Pau).
Títol de Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 25 de novembre de 1940, formació en reumatología amb el Dr. Pedro Barceló Torrent. Barcelona, Metge per oposició  d'Assistència Pública Domiciliaria APD (Titulares) 1945.
Metge del Registre Civil per oposició núm. 11 (4 de gener de 1964).
Títol de metge especialista en Reumatología el 23 de gener de 1970.
Metge d'APD, inter en Molar-LLoa (1 de setembre de 1944 fins el 19 d'agost de 1945).
Metge APD, en propietat, La Riera de Gaia (20 d'agost de 1945 fins el 18 de setembre de 1955).
Metge APD, en propietat, Tarragona (1 de juliol de 1957 fins la seva jubilació).
Consultor de Reumatología de l'Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona (16 de juliol de 1957).
Professor de l'Escola d'Infermeria de l'Hospital San Pau i Santa Tecla de Tarragona.
Metge del Registre Civil del Jutjat Municipal de Tarragona (31 de gener de 1964 fins el 8 de novembre de 1985).
Va formar part de la Comissió Deontològica del Col.legi Oficial de Metges de Tarragona.




PREMIS A L'EXCEL.LÈNCIA PROFESSIONAL
ATENCIÓ PRIMÀRIA

Dr. Federico Adan Marín
Dr. Jordi Jové i Balanyà


MEDICINA HOSPITALÀRIA

Dr. Josep Maria Blanc Curtó
Dr. Josep Callizo Tomás


EDUCACIÓ MÈDICA


Dr. Manel González Peris
Dr. Enric Contreras Barbeta


RECERCA BIOMÈDICA

Dr. Llorenç Font Ferre
Dr. Fernando Dolz Andrés


ÀREA HUMANITATS

Dr. Tomás García Gallego
Dr. Luís Miguel Tobajas Asensió


ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS

Dr. Tomás Álvaro Naranjo
Dr. Joan Lluís Borràs Balada
Contacte

Cursos

Jornada de l'SCATT


 Tarragona, 1 de juny de 2017

Sala d'Actes Col.legi Farmacèutics

Enric D'Osso,1

Tarragona

 


Agenda Actes Socials

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a oferir una millor experiència i servei. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.